Unes imatges impressionants

En Amèrica, desde fa huit anys, es celebra el concurs internacional Olympus Bioscapes International Digital Imaging Competition.
Al concurs es presenten imatges de sers vius que han sigut captades amb microscòpics de llum.He posat aquesta entrada per a que veieu la bellesa de la naturalesa.Disfruteu de les imatges dels guanyadors.

Fotografia dels ulls d'un aràcnid (primer premi )

Part del cervell d'una rata (segon premi)

Imatge d'un coral(tercer premi)

Llavors (nové premi)

Ull d'una libèl·lula(seté premi)

Curculio nucum(invertebrat que menja avellanes)

Una alga unicel·lular
Imatge d'una mosca

Ales d'una papallona

Què us pareixen?

Diari de classe V: Isaac Newton

Isaac Newton va nàixer en gener del 1643 i va morir a l'any 1727. Aquest físic, filòsof i matemàtic anglés és conegut per tots els seus descobriments en el món de les ciències. Els més relevants són els relatius a la llum, els càlculs i l'òptica. A més, va formular les lleis del moviment i va deduir a partir d'elles la llei de la gravitació universal.

Als dihuit anys va anar a Cambridge a estudiar, on va cridar l'atenció de Barrow(matemàtic i professor) . En 1665 la universitat de Cambridge va tancar i Newton va tornar a Woolsthorpe, on va romandre fins l'any 1667. En 1669 va sustituir a Barrow com a professor de matemàtiques. Més tard, al 1672 fou nombrat membre de la societat real, on al 1703 va ser nombrat president. Va ser enterrat en Westminster.

Durant l'època que va viure Newton, al seu país (Anglaterra) es va proclamar una guerra civil on Carles I va ser decapitat. A més, durant aquesta época es va estendre per Anglaterra la epidèmis de la pesta que va causar milions de morts. 20 anys abans de la seua mort, a Espanya va començar la guerra de Succesió. A més, Europa estaven en procès de conquistar tant Amèrica

del Nord com Amèrica del Sud.

Diari de classe IV: propietats generals de la matèria

Resum del tema propietats de generals de la matèria

Quines són les propietats generals de la matèria?
Aquesta pregunta ja se la feien els grecs i desprès d'algunes investigacions van descobrir que les propietas comunes són les següents:
-volum. els gasos tenen volum?
-massa. els gasos tenen massa?

El volum:
Què és el volum?
El volum és l'espai que ocupa un cos i no pot ser ocupat per un altre.
Tots els objectes tenen 3 dimensions, les figures planes no ocupen espai, ja que no tenen la tercera dimensió.
Les tres dimensions són

• 1a dimensió: llargària, ample... una sola medició, una línea.
• 2a dimensió: àrea (superfície)
• 3a dimensió: volum, es pot agafar.
  

Les unitats de volum

Volum-capacitat
Un objecte que té volum però no té capacitat(que no pot cabre coses dins) s'anomena cos massís.
No existeix cap objecte o cos que el volum siga el mateix que la capacitat, i per obtindre una aproximació les parets tindrien que ser infinitament fines.

Equivalències volum-capacitat:

1 dm3= 1 litre
1cm3= 1 ml
1m3=1 kl

Com calculem el volum?
Depenent de la forma que tinga el cos, es calcula el volum d'una manera diferent:
Volum d'un líquid
Utilitzarem la proveta graduada. Aboquem el líquid i mirem el resultat, que serà on està la petita corva que forma l'aigua: el menisc.
Volum d'un sòlid irregular:
Es fa per immensió:
Omplim una proveta amb líquid, sabent quant mesura.
Posem dins de la proveta l'objecte i mirem quant mesura ara.
vobjecte=V1(volum inicial) - V2

Volum d'un cos geomètric (paral·lelepípede) :

Un paral·lelepípede és aquell cos geomètric que té 6 cares, planes, paral·leles dos a dos i amb forma de quadrilàter.
V= a · b · c = .......3 però sempre en la mateixa unitat.

El volum és una propietat invariable?

No, el volum d'un sòlid o d'un líquid pot cambiar gràcies a la temperatura.
Per contestar bé a aquesta pregunta hem de conèixer dos propietats que tenen alguns objectes.

• Dilatació: augment del volum a causa de l'augment de temperatura.
• Contracció: disminució del volum a causa de la disminució de temperatura.
  

La massa
És el pes que té un objecte o cos.
Per exemple, com a conseqüència del pes d'un altre objecte, un cos el·làstic o flexible s'estira.

De què depèn l'estirament d'una molla?

Com bé vam veure en el tema anterior, ara deuríem de fer hipòtesis.

L'estirament de la molla dependrà de:

• El pes de l'objecte
• La resistència de la molla.
  

Per tant, podem afirmar: E= f (P, e)

Com calcular l'estirament d'una molla?

Per arribar a aquesta conclusió ens podem ajudar d'una taula.

El número 10 que veiem en roig s'anomena coeficient i equival a l'estirament de la molla quan se li penja una unitat de pes.

La "P" vol dir qualsevol pes.

Per tant, podem afirmar que la fòrmula de l'estirament en aquest cas és la següent: E= 10 · p

Diari de classe III: Procès de mesura

Aquesta segona part del tema tracatava sobre el procès de mesura. Alguns dels conceptes bàsics són:
Mesurar: comparar l'objecte que es vol mesurar amb una unitat de mesura.
Elements de mesura:

• Magnitud: qualsevol propietat d'un objecte que es pot mesurar.
• Unitat: un patró inventat que s'ha utilitzat per mesurar (litre, metre..)
• Quantitat: nombre de vegades que cap la unitat en el objecte que volem mesurar.

Quin valor pot prendre's com a bo?

Mai hem de fer una única medició, per tant hem de repetir la mateixa medició varies vegades.

A continuació, s'ha de seleccionar i depurar els valors lògics.

Desprès, si més de la meitat estan repetits es fa la moda.. Si no és així, es farà la mitjana.

Exemple:

Aquests són els resultats de dos alumnes desprès de fer la mitjana:

• 1,72m
• 1,728293

Quin seria més exacte?

Per respondre esta pregunta, tindriem que saber que és la sensibilitat de l'instrument: la unitat més petita a la que pot arribar un instrument de mesura.

Ara que ja sabem aquest concepte, ja podem respondre a la pregunta. El més exacte no és el b ja que la cinta mètrica sols arriba als cm i totes les demès xifres decimals no ens serveixen per a res. Per tant, el millor expressat és el primer resultat.

Però clar, el resultat d'aquesta primera forma no serà exacte, ja que em puc enganyar com a màxim en un cm,per tant, el resultat d'una medició s'expressa: 1,72 m +- 1 cm. (Per problemes al escriure a l'ordenador, el +- aniria un damunt de l'altre). El 1 cm és la sensibilitat de l'instrument.

Què hem de tenir en compte per mesurar correctament?

• Conèixer el funcionament de l'instrument.

rang: de la quantitat mínima a la màxima que amida

escala: valor de cada ratlleta

sensibilitat

• Fer els càlculs adients per obtenir el valor representatiu
• Expressar correctament el resultat.

Diari de classe II: el pèndul

De què depèn el període d' un pèndul?


Com ha de ser el pèndul:
El pèndul ha de estar format per una esfera més o menys pesada i un fil el més fi possible per a que l'aire no el pare.

Hipòtesis
El període del pèndul depèn de:

• l'angle en què soltem el pèndul
• la llargària del fil
• el pes de l'esfera
  

Experiments

Hem fet les següents investigacions:

Conclusions
El període del pèndul depèn de la llargària del fil. Quan més curt siga el fil menys temps tardarà. Per tant, quan més llarg siga més tardarà. El pes i l'angle no influeixen en el període.

El mètode científic (diari de classe 1)

Ací podem veure un vídeo on es pot veure els passos del treball científic. Ens pot servir tant per repasar com per ampliar els nostres coneixements. Ací tenim les respostes de les dues primeres activitats del llibre.

Per tant, les fases del mètode científic són:

1.-Tenir una idea concreta de què anem a investigar.

2.-Buscar informació, saber sobre investigacions anteriors d'aquest tema...

3.-Fer hipòtesis

4.-Elaboració del disseny tècnic:

4.1. fer llista de material i comprar-los

4.2. determinació de les mesures

4.3. com mesurar el període

4.4. control de variables i realització de graelles.

5. Comprovació de les hipòtesis: fer experiments.

6. Publicació dels descobriments

L'animal més ràpid de la terra

El falcó pelegrí és l'espècie animal capaç d'aconseguir la major velocitat de desplaçament que podem trobar al planeta terra. Aquest tipus de falcons, amb una mida d'uns 45cm de longitud i uns 100cm d'envergadura, es llança en picat cap a les seves preses, que són altres tipus d'aus com coloms i ànecs, arribant a aconseguir velocitats superiors als 300Km / h. La caça sempre la realitza en ple vol, colpejant a la seva presa en les ales mitjançant les seves potents urpes per atordir-la.Una altra curiositat és que aquest tipus de falcons ha estat utilitzat en múltiples ocasions per combatre els coloms a les ciutats. Tal és la seva eficiència que la ciutat de Barcelona compta amb els seus serveis i també l'Aeroport de Barajas, a Madrid.

El món dels somnis

El món dels somnis, un món on encara queda molt per descobrir. Per això han fet pel·licules (com per exemple Origen) o llibres on la ficció és el punt fort.

Ampliem un poquet més les idees sobre el vídeo:

És durant les fases REM quan es sommia. Per tant, es pot sommiar de quatre a cinc vegades cada nit. Sembla que és més fàcil recordar un somni si la persona es desperta en la fase REM o immediatament després. Per això moltes vegades ens creiem que no hem sommiat res.

Com un virus envaeix el nostre cos

He trobat un vídeo on es pot veure com un virus envaeix el nostre organisme. Està en anglés, però com és molt visual no costa entendre'l. Espere que us agrade

Experiment amb furgadents i una gota d'aigua

Ací teniu un experiment impressionant fet amb 5 furgadents redons partits per la mitat (però sense arribar a trencar-los del tot) i una gota d'aigua. El truc està basat en el fenòmen físic de la tensió superficial de l'aigua. Proveu-ho a casa!!

Aprenem més sobre... les plantes

Aquesta informació m'ha resultat molt curiosa. Les plantes també tenen gustos! Voleu saber per què? Llegiu aquest article.
Tenim experiments científics que han determinat que algunes plantes es comporten de diferent manera quan s'exposen a sons, entre aquests, la música. Els experiments actuals en l'Índia confirmen que les plantes que les aïllen amb música hindú o violí creixen més fortes i més ràpides que les quals no estan aïllades. Es va provar amb Beethoven, Brahms, Schubert i Haydn i entre aquests va resultar gran acollida, però, sens dubte el qual va tenir major acollida va ser Bach. Així, es va provar l'experiment en arrossars, se'ls va tocar música hindú i els va encantar, van créixer més i més fortes i aquesta collita va augmentar d'un 25% a un 60%. També va resultar que altra investigadora va dir que eren conservadores, els va posar música rock i aquestes van créixer al contrari dels altaveus i se'ls va posar música clàssica i van créixer a l'altaveu arribant a un angle de 60º. Això és per a demostrar que les plantes tal vegada, no són capaces d'escoltar com nosaltres, però, tenen uns clars gustos per la música.

Aprenem més sobre... el singlot

Què saps sobre l'incòmode i molest singlot? Ací tens les respostes.
El singlot és un espasme involuntari produït pel diafragma quan aquest es contrau bruscament i de forma intermitent juntament amb els músculs que utilitzem per a inspirar. Quan això ocorre la glotis es tanca sobtadament produint un so semblat a com sona la paraula "hipo". La causa del singlot solen ser coses com menjar molt ràpid, prendre menjar picant, riure, prendre begudes alcohòliques, beure una mica fred mentre es menja una mica calent, etc. Normalment el singlot es resol automàticament, sense cap ajuda, encara que existeixen tot tipus de remeis casolans com els esglais, mantenir la respiració durant uns segons o beure líquid amb el nas tapat. Però no sempre és així de fàcil, hi ha casos en els quals el singlot persisteix hores, dies, setmanes i fins i tot anys. Encara que no és habitual tenir un singlot que duri diversos anys sí s'ha donat en alguns casos, com li va passar a Charles Osborne, qui té el rècord de "singlot més llarg", amb una durada de 68 anys. Aquest fet li va dur a diversos programes en Estats Units i tenir l'honor de contar amb una pregunta seva en el famós joc Trivial Pursuit. Malgrat tot, Charles va poder dur una vida normal, es va casar dues vegades i va tenir vuit fills, no obstant això, s'estima que durant 68 anys va fer 430 milions de "singlots".

fotos de nebuloses 1

Ací podem veure unes imatges de nebuloses trobades a la pàgina de la NASA. Si utilitzem la imaginació podem veure tot tipus de sers mitològics, objectes, animals, plantes... A vosaltres què us pareixen? Publiqueu el vostre comentari. A què espereu?

Fotos de nebuloses 2

Ací teniu unes imatges d'unes nebuloses impressionants.

El hombre y la tierra

Bé, ací teniu la direcció de RTVE a la carta on podreu vore alguns documentals de Félix Rodríguez de la Fuente anomenats "el Hombre y la Tierra". Estàn molt bé. Però millor serà que ho veieu tots els dies entre semana a les 19.00 hores en la 2.
Espere que us agrade
Ací teniu diferents capítols:
http://www.rtve.es/alacarta/la2/abecedario/E/1.html#811702
http://www.rtve.es/alacarta/la2/abecedario/E/1.html#810724
http://www.rtve.es/alacarta/la2/abecedario/E/2.html#809664
http://www.rtve.es/alacarta/la2/abecedario/E/2.html#807388
http://www.rtve.es/alacarta/la2/abecedario/E/2.html#808494
en Youtube també hi ha alguns vídeos, pero són millor els de RTVE.

El Sistema solar

Ací teniu el treball que vaig fer l'any passat sobre el Sistema Solar.

Què són exactament les ciències naturals?

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa. Estudien els aspectes físics, no humans del món. Intenten explicar el perquè del món i l'univers, dels processos orgànics i inorgànics, per via de processos naturals, per contraposició als processos divins. Busquen el coneixement del tot material i físic basant-se en el mètode científic.
Les ciències naturals formen la base de les ciències aplicades. Juntes, les ciències naturals i aplicades es distingeixen de les ciències socials, que estudien els aspecte humans del món, i també de la teologia, les humanitats i les arts. Les matemàtiques no formen part de les ciències naturals però proveeixen de moltes eines n'utilitzades.
Dins les ciències naturals, distingim les següents disciplines:
Astronomia:Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l'estructura i l'evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celests.
Biologia:Ciència que estudia els éssers vivents
Ciències Ambientals:disciplina científica que s'ocupa de l'estudi global del medi ambient.
Ciències de la Terra: estudien la Terra i els seu processos(geologia, meteorologia, paleontologia...)
Física:Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats
Química: Ciència que estudia la composició, l'estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies.